Dues linies per explicar-vos el regal de tardor que ens va fer Castillejos.
Improvisant-ho una mica, com sempre sol passar, vam quedar amb el Toni i el Jordi, per anar fer un volet pesl Castis. Jo contava en fer unes antenes i capa a casa.
El Toni, que esta mig empeltat del nostre amic andorrano, ja va pronosticar bons sostres i termica potent, pero amb les dates que estem la veritat jo no en vaig fer garie cas.
quan vam arribar a l'enlairament de Castis, ja hi havia l'Andreu, un nou company de Reus que esta començant, i les ratxes de vent superaven el 30 km/h. Quan ho vaig veure em va caure l'anima als peus (per ser fi). Em vaig plantejar marxar cap a l'oficina un altre cop, però el toni en un tres i no res ja estava apount de sortir, i vaig fer el mateix.
Mentres nosaltres ens preparavem el Jorid va haver de baixar a biscar els instruments al seu cotxe, i quan va tenir els instrument, llavors es va deixa el parapent, ahir definitvament no va ser el seu dia, però es va prestar a fer-nos una recollida ultra rapida, que sempre s'agraiex. Gràceis una vegada més.
En fi, el toni surt a la fluixa i desguida es posa a 550 a les granjes, jo trigo uns 5 minuts més, i sorpresa, en un moment em trobo al soterrani de la punta la p, el Toni ja estava de transició al Montsant, i jo allí baix...
M'obro direcció la Moleta, i el primre pelotzo del dia, +6 i amunt, en un moment estic a 450 i em tiro cap a l'Arbolí, on arribo amb 170m després de menjar-me un mega descendencia.
A l'Arboli, enganxo el segon pelotazo, que em posa altre vegada sobre 350m que derivo fins la vertical de Siurana. Amb aquesta alçada vaig derivant tot el que puc pre assegurar la tgransició al Montsant, ja que el Toni es va precipira i al final no va poder enganxar.
Arribo sense problemes a mitja bessant del Montsant a l'olla de l'Ermita de Sant Joan del Codolar, i decideixo tirar cap a Escala Dei, sobre la morera engantxo la confluencia que va generar l'est i l'oest i emposo a 1000m rumb a Ulldemolins, en arribar-hi, començo a griar un incipient 0.5 m/s, que em permet posar-me a la vertical de la Serra de la Llena altre vegada a més de 1000.
Decideixo seguir el carre de nuvols direcció Tarrega, i quan estava baix, havent passat 2 o3 km la Llena, passo de un -3 a un + 7 de cop. Un asseguro que em vaig quedar ben assentat a la cadira, però la ostia va ser tant seca que em pensava que la meva Tranguito havia rebentat, però afortunadament va aguantar com una campeona.
un parell de tèrmiques més i aterratge a l'Albi.
Abans de que tingues temps de plegar tot l'equip el Jordi i el Toni ja estaven recollint-me, gràcies nois!!!
bé això es tot.
PD: S'ha de tenir més fe de la que tinc jo.
